Rostres
Ara fa vuit anys de la primera exposició de la Natàlia a l’Associació de Ceramistes de Catalunya, a Barcelona. Aquella vegada era una col·lecció d’escultures de ceràmica on el tema principal era la dona dels anys 20 del segle passat.
“Sóc una apassionada de l’estètica i la temàtica d’aquells anys, moment en el que la dona té l’oportunitat de sortir de la cuina i independitzar-se”.
La idea d’aquesta exposició, Rostres, va néixer durant el temps de pandèmia, un temps terrible per la majoria de nosaltres. Sempre, però, hi podem trobar aspectes positius.
“El meu punt de llum va ser que vaig poder tenir temps per treballar sense córrer i, el més important, per poder pensar quin camí volia seguir amb la meva trajectòria artística”.
De les llavors d’un curs de retrat realista fet a Mölndal, Suècia, va sorgir la necessitat d’evolucionar una sèrie de rostres, que són precisament la base d’aquesta exposició. I com les coses mai venen soles, gràcies a un encàrrec d’un parell d’escultures a mida real en bronze per Salou, es va introduir al món dels motlles de silicona i contramotlles de petit i gran format.
“Vaig descobrir les infinites possibilitats que hi ha tant amb els originals com amb les còpies finals. Podia treballar amb ciment, resines, fibres, etc… Senzillament meravellós”.
La Natàlia sempre ha expressat que “el modelat és la base de la meva feina, el que més estimo”, i per tant això era una porta oberta a la seva creativitat. El resultat són 15 escultures creades durant els darrers tres anys, exposades en un local ideal per gaudir d’aquestes mirades i bocinets de vida.
“Vull seguir fent i experimentant amb aquests materials per crear els meus personatges, sent sempre el modelat la base de tot. Crec que aquestes obres poden enriquir-se visualment, sumar qualitat i tenir més potència en el seu acabat final si es troba un equilibri entre els diferents materials emprats per construir-les”.
